El Butlletí Oficial de l’Estat d’avui publica el Text refós de la Llei Concursal, que entrarà en vigor el proper 1 de setembre.
El text ha sofert una extensa actualització (amb la incorporació, ni més ni menys, que de cinc-cents deu nous articles) que comporta la nova redacció i trasllat de molts articles, l’ordre dels quals ha estat redistribuït per tal de procurar una estructura més clara . Aquest nou ordre (redistribució per matèries) procura, a més, una redacció més precisa dels continguts i es canalitza cap a la transposició de la nova Directiva europea i cap a l’adaptació a les possibles conseqüències de l’actual crisi, com referim a continuació.
El mateix legislador sosté que: “el text refós de la Llei Concursal ha de ser el resultat de la regularització, l’aclariment i l’harmonització d’unes normes legals que, com les que són objecte de refosa, han nascut en moments diferents i han estat generades des de concepcions no sempre coincidents “. Això implica “ordenar un text que les successives reformes havien desordenat; redactar les proposicions normatives de manera que siguin fàcils de comprendre i, per tant, d’aplicar i eliminar contradiccions -o fins i tot normes duplicades o innecessàries “.
Aquesta reordenació es concreta en tres llibres: el primer, el més extens, està dedicat a el concurs de creditors, el segon, a l’anomenat “dret tradicional de la insolvència”1 i el tercer i últim a les normes de dret internacional privat.
Ens centrem avui en el Llibre II, com a continuació a la nostra Nota informativa sobre alternatives al concurs de creditors i el dret preconcursal.
El Dret preconcursal en el Text refós de la Llei Concursal
Com indicàvem, el text aprovat es fonamenta, al seu torn, com a base normativa preparatòria per a la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023, de el Parlament Europeu i de Consell, de 20 de juny de 2019, que té com a finalitat establir mecanismes d’alerta davant el risc d’insolvència, donar una regulació més completa i coherent als processos de reestructuració preventiva dels deutes, simplificar el dret concursal, augmentar l’eficiència, alleugerir costos i ampliar les possibilitats d’obtenció del benefici d’alliberament de deutes.
Així mateix, postula la funció de el dret concursal de vetllar per la conservació de el teixit empresarial i l’ocupació, que relaciona tant amb les mesures amb incidència en l’àmbit concursal i preconcursal adoptades en el context de la crisi sanitària que estem vivint, com amb les previsibles repercussions econòmiques derivades de la crisi sanitària.
Aquest enfocament s’adreça, de forma particular, a la reestructuració preventiva dels deutes i els beneficis d’exoneració (alliberament) de part d’aquests.
Com es reorganitza la normativa preconcursal regulada en el Llibre II de el text refós? La nova estructura es divideix en els quatre títols següents. No obstant, el mateix legislador reconeix que la seva funció en la refosa és aclarir, no “reconstruir” – la nova redacció respecta el contingut de l’anterior-, motiu pel qual no ha resultat possible resoldre alguns dels punts més controvertits de la legislació vigent, que seguiran requerint imaginació (amb criteri) a la llum interpretativa de l’autoritat judicial:
- Títol I .Apertura de negociacions amb els creditors.
Procedent del famós “5bis”, regula la comunicació de l’obertura de negociacions amb els creditors en seu extraconcursal.
No està de més recordar que el Reial Decret Llei 16/2020 de el passat 28 d’abril, atenent a la situació actual i a la suspensió de terminis, amplia fins al 31 de desembre de 2020 l’obligació del deutor que es trobi en estat d’insolvència de sol·licitar el concurs de creditors, el que duu a interpretar la seva aplicació, fins i tot, en els supòsits en què s’hagués presentat la comunicació d’obertura de comunicacions i aquestes no haguessin finalitzat amb èxit (en aquest cas s’ha de sol·licitar el concurs). - Títol II. Acords de refinançament.
El legislador realitza un esforç notable per unificar aquest apartat, la necessitat d’estructura i claredat del qual venia sent reclamada en la regulació vigent.
És un dels clars exemples que compilen en un únic article la regulació d’una matèria determinada (concretament, el règim especial de rescissió de determinats acords de refinançament i l’homologació d’aquests acords, que formava part d’una disposició addicional com a conseqüència de les successives reformes legislatives). - Títol III. Acords extrajudicials de pagaments.
Reprèn una estructura lògica i unificada que precedeix el consegüent concurs consecutiu, en cas d’impossibilitat o manca d’acord. - Títol IV Especialitats de el concurs consecutiu.
Regula aquells concursos derivats d’acords de refinançament o d’acords extrajudicials de pagaments que hagin resultat infructuosos.
Es troba en falta no poder sobrepassar el límit de la resolució de dubtes i d’interpretacions clarificadores (amb el seu consegüent redactat), especialment, en l’àmbit dels acords de refinançament, però mereix el seu reconeixement l’efectiva tasca d’harmonització i acomodament d’un text fonamental, que hem de tenir molt present per avantatjar i preparar, amb la millor consecució, circumstàncies futures.
Restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment al respecte.
Salutacions cordials,
JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS
1 En el qual centrem la Nota d’avui, com a continuació a la Nota Informativa 20, la qual acompanyem adjunta a efectes de brevetat i per facilitar-vos, si és del vostre interès, un millor seguiment.