juliovilagrasa

El passat 18 de març publicàvem una nota informativa relativa als terminis de formulació i aprovació de comptes anuals i reunions dels òrgans de govern i administració de les societats durant l’estat d’alarma.

Dos mesos i mig (i sis pròrrogues de l’estat d’alarma) després, el Reial Decret-Llei al que llavors ens referíem (RDL 8/2020) segueix essent d’aplicació, si bé el Reial Decret-Llei 19/2020 (RDL 19/2020) el modifica i complementa amb alguns matisos i aclariments que procedim a desenvolupar a continuació, en concret: (i) la seva afectació derivada en la declaració de l’Impost de Societats i (ii) la modificació del còmput de determinades pròrrogues per la formulació, verificació i aprovació dels comptes anuals.

(i) Afectació en l’Impost de Societats

Una de les principals anàlisi resultants del RDL 8/2020 afectava de forma directa l’Impost de Societats (IS). Així, en l’article 40 s’establia una regulació extraordinària de terminis de formulació, verificació i aprovació dels comptes anuals que, a resultes, repercutia en l’obligació de presentació de la declaració de l’IS, doncs la determinació de la base imposable d’aquest, en el mètode d’estimació directa, s’efectua sobre la base del resultat comptable. Per això, el RDL 19/2020 preveu la facultat, als contribuents que no hagin pogut aprovar els seus comptes anuals amb anterioritat a la finalització del termini de declaració de l’impost, de presentar-les amb els comptes anuals disponibles en el moment de venciment del termini (els formulats per l’Òrgan d’Administració o, si s’escau, la comptabilitat disponible portada d’acord amb la normativa d’aplicació). Un cop hagin estat aprovats els comptes anuals, si hi ha diferències respecte dels presentats, podrà presentar-se una segona declaració, amb el resultat comptable definitiu, fins al 30 de novembre de 2020. La nova declaració tindrà la consideració de complementària si d’ella resulta un quantitat a ingressar superior o una quantitat per retornar inferior a la derivada de l’autoliquidació anterior. En la resta de casos, la segona declaració es considerarà rectificativa, sense necessitat de resolució de l’Administració Tributària.

És important tenir en compte que, en qualsevol cas, l’IS podrà ser objecte de comprovació plena, és a dir, ambdues autoliquidacions podran ser objecte de verificació i comprovació per l’Administració Tributària.

(ii) Modificació en el còmput de la pròrroga dels terminis aplicables a formulació, verificació i aprovació dels comptes anuals.

Dues són les principals modificacions que el RDL 19/2020 realitza sobre l’article 40 del RDL 8/2020, sobre mesures extraordinàries aplicables a les persones jurídiques de dret privat:

• Als efectes de dotar els terminis de major seguretat jurídica, el còmput de tres mesos per formular els comptes anuals i altres documents legalment obligatoris ja no es realitzarà des de la finalització de l’estat d’alarma, sinó des de l’1 de juny de 2020.
• Es redueix de tres a dos mesos el termini per aprovar els comptes anuals des de la seva formulació.

Hem cregut important destacar, com determina la Instrucció de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, de 28 de Maig de 2020, sobre aixecament de la suspensió de terminis administratius, que les pròrrogues establertes tenen una important conseqüència en el dret del soci minoritari a sol·licitar la verificació dels comptes anuals. En aquest sentit, el termini de tres mesos per sol·licitar auditor que estableix la Llei de Societats de Capital (art. 265.2) s’haurà de comptar, també, des l’1 de juny de al 2020 (i no des de la data de tancament de l’exercici).

Conclusió sobre els terminis de formulació i presentació dels comptes anuals corresponents a l’exercici

Així doncs, els terminis referits per la presentació dels comptes anuals corresponents a l’exercici 2019 queden actualitzats com segueix:

• Formulació de comptes anuals: fins el 31 d’agost de 2020.
• Aprovació dels comptes anuals: fins el 31 d’octubre de 2020 (sempre en un màxim de dos mesos des de la formulació).
• Dipòsit dels comptes anuals: fins el 30 de novembre de 2020.

En qualsevol cas, serà vàlida la formulació dels comptes anuals que realitzi l’Òrgan d’Administració durant l’estat d’alarma, podent igualment realitzar la seva verificació i aprovació acollint-se a les pròrrogues previstes.

Restem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o aclariment.

Salutacions cordials,

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS

Quan fa uns mesos us animàrem a compartir aquestes Notes Informatives de “confinament” i les seves temàtiques, no arribarem a imaginar que reflectirien, en gran mesura, preocupacions derivades del fulgurant moment social en que sorgirien. A poc a poc, vàrem continuar alternant les centrades en Reials Decrets-Llei amb d’altres assumptes que començaven a generar inquietuds prioritàries entorn del futur dels nostres negocis i patrimonis. I és que, l’instint protector, per naturalesa, ens porta a tots a reaccionar davant situacions que poden fallir la nostra certesa o seguretat. 

Sota aquesta premissa ens hem anat referint a la cura del patrimoni empresarial, però, com bé apunteu alguns de vosaltres, la preocupació pot resultar, fins i tot, major, quan es tracta de planificar la nostra situació patrimonial personal, o de reordenar la ja existent. En això centrem de forma breu la Nota d’avui, en concret, als principals aspectes a conèixer quant contemplem testar¹.

I. Tipus de successió. 

La successió d’una persona pot iniciar-se per diferents vies, en funció de si va testar o no. 

La defunció determina l’obertura de l’herència. En aquest moment, és necessari determinar si el difunt ha atorgat testament o no. En el cas que la resposta sigui negativa, s’obre l’anomenada successió intestada. 

La falta de testament comporta que no existeixi hereu designat pel causant, requisit imprescindible en la nostra legislació foral, a excepció de casos molt concrets, per la qual cosa és la pròpia llei la que, atenent a les circumstàncies familiars del finat, determina la persona o persones que tenen dret a succeir-lo. 

D’altra banda, si el causant va disposar la seva última voluntat en testament, s’obre la successió testada, que es regeix, principalment, per la voluntat del causant, manifestada en virtut de les clàusules establertes a aquest efecte en el testament. 

La llei preveu que poden testar totes les persones que tenen capacitat per fer-ho, presumint que no existeix aquesta circumstància quan la persona és menor de catorze (14) anys o no té capacitat natural (incapacitat temporal, indefinida, ja sigui declarada judicialment o no) per testar. 

II. Tipus de testament a Catalunya. 

A Catalunya, la normativa successòria preveu tres tipus de testaments: 

• El testament obert. 
• El testament tancat. 
• El testament hològraf. 

En virtut de qualsevol dels testaments anteriors, el testador pot planificar i ordenar la seva successió mitjançant la institució d’un o més hereus (successors universals), la disposició de llegats (disposicions particulars o concretes de béns i drets), la previsió de substitucions que persegueixin que tots o part dels béns del cabal relicte passin a unes persones determinades, la designació de marmessores o administradors dels béns i, en general, qualsevol disposició que plasmi la voluntat del testador. 

D’altra banda, el testament, igual que altres disposicions d’última voluntat, és l’instrument idoni no només per l’ordenació futura de la partició del patrimoni del testador entre els seus beneficiaris, sinó també per una òptima planificació fiscal de la mateixa – molt recomanable en alguns casos-, ja que, estudiada amb mesura i combinada, en ocasions, amb altres actes o negocis inter vivos, pot mitigar l’impacte fiscal de les voluntats atorgades. 

(i) El testament obert. 

El testament obert ha d’indicar el lloc, data i hora d’atorgament del mateix i reflecteix en escriptura pública la voluntat del testador. Si ben l’aconsellable és la seva prèvia preparació i redacció amb els assessors oportuns, també és possible manifestar la voluntat al Notari de paraula, perquè aquest la reflecteixi en l’escriptura corresponent, de conformitat amb aquesta voluntat del testador. 

(ii) El testament tancat. 

Aquest tipus de testament el redacta el testador, amb independència de la seva edat o capacitat, de forma autògrafa, en braille o per altres mitjans tècnics, havent d’expressar el lloc i data d’atorgament i signant-ho en totes les seves fulles i al final del testament, una cop salvades les paraules esmenades, ratllades, afegides o entre línies. 

En el cas que el testament es redacti en suport electrònic, ha de signar-se amb signatura electrònica. 

La llei permet que una altra persona, a prec del testador, pugui redactar el testament, havent de fer-se constar aquesta circumstància i la identificació d’aquesta persona en el document. 

Una vegada redactat i signat, el testament ha d’introduir-se en una coberta tancada -un sobre per exemple-, de manera que no pugui extreure’s sense esquinçar-la. 

El testament tancat ha de ser autoritzat posteriorment per Notari. 

(iii) El testament hològraf. 

A diferència de la capacitat general per testar referida anteriorment, el testament hològraf només pot ser atorgat per persones majors d’edat i menors emancipats. 

Ha de redactar-se i signar-se de manera autògrafa, amb indicació de la data i lloc d’atorgament. 

Igual que el testament tancat, tota paraula ratllada, esmenada o afegida o entre línies ha de salvar-se pel testador amb la seva signatura. 

El testament hològraf ha de presentar-se pels interessats (beneficiaris) davant Notari per la seva adveració i protocol·lització, en el termini màxim de quatre anys a comptar des de la data de defunció del testador. 

III.- Disposicions complementàries. 

A més dels testaments relacionats, la llei preveu altres disposicions d’última voluntat, tals com el codicil o la memòria testamentaria, que poden complementar, aclarir o modificar els testaments que s’haguessin atorgat.

(i) El codicil. 

És un clar instrument successori per mitjà del qual es pot complementar o modificar un testament, sense necessitat de l’atorgament d’un altre testament que modifiqui i revoqui l’anterior. 

En virtut del codicil l’atorgant pot: 

• Disposar dels béns reservats en heretament. 
• Addicionar alguna cosa al testament prèviament atorgat. 
• Reformar parcialment el testament. 

Si no existeix testament previ, dictar disposicions successòries a càrrec dels hereus intestats. 

En el codicil no pot instituir-se o excloure’s la condició d’hereu, ni revocar-se un anteriorment establert en testament. 

(ii) La memòria testamentaria. 

Mitjançant la memòria testamentaria només poden ordenar-se disposicions que no excedeixin del 10% del cabal relicte (patrimoni) i que es refereixin a diners, objectes personals, joies, roba, parament de casa o a obligacions d’importància moderada de l’hereu o legatari. 

Continuarem desenvolupant el tractament d’altres figures successòries de caràcter contractual, tals com els pactes successoris, en les properes Notes. 

Restem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o aclariment sobre aquest tema. 

Salutacions cordials, 

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS  

¹L’element comú de tots els instruments successoris contemplats en aquesta Nota és el seu caràcter unipersonal.

El proppassat 29 d’abril es va aprovar la Llei 5/2020, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic de la Generalitat de Catalunya. 

La llei estableix una sèrie de mesures que s’estenen a diferents àmbits d’interès general. En aquesta Nota en destaquem les modificacions tributàries relacionades amb l’impost de successions i donacions i l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats que hem considerat importants. 

I.- IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS. 

(i) Creació d’una nova reducció per donacions fetes per entitats sense finalitat de lucre. 

La reducció s’aplica a les donacions i la resta de transmissions lucratives entre vius equiparables, rebudes de fundacions i d‘associacions que compleixin finalitats d’interès general, hagin estat o no declarades d’utilitat pública i inscrites en els registres de fundacions i d’associacions adscrits a la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, o en registres anàlegs d’altres administracions públiques. 

La reducció és del 95% i s’aplica a la base imposable. 

Per poder gaudir de la reducció cal que es compleixin els requisits següents: 

• L’entitat donant ha d’estar inscrita en el registre corresponent amb una antelació mínima de dos anys a la realització de la donació i estar operativa des que es va constituir. A més, les fundacions i les associacions declarades d’utilitat pública han d’estar al corrent de la presentació dels comptes anuals als registres corresponents. 
• La donació s’ha de fer dins el marc de les finalitats pròpies de l’entitat donant i s’ha de formalitzar en document públic o privat, atorgat pel donant i el donatari, en el termini d’un mes a comptar del lliurament de la cosa o quantitat, on s’establirà entre altres aspectes d’interès, el motiu i la finalitat de la donació i els usos as quals el donatari ha d’aplicar la quantitat o cosa donada. 
• Si es tracta d’una donació de diners, el lliurament s’ha de fer per transferències bancàries amb les finalitats i requisits que marca la llei. 

L’incompliment per part del donatari de l’aplicació de la cosa o quantitat rebuda a les finalitats o els usos recollits en el document on s’atorgui la donació, comporta la pèrdua total de la reducció, amb aplicació dels interessos de demora corresponents i sens perjudici dels recàrrecs i les sancions que puguin resultar aplicables d’acord amb la normativa tributària general. 

(ii) Modificació dels suposis d’aplicació de la tarifa reduïda a l’Impost de Donacions. 

S’exclouen els contractes d’assegurances sobre la vida com a negoci jurídic que permeten l’aplicació de la tarifa reduïda per l’Impost de Donacions del 5%,7% o 9%. 

(iii) Patrimoni preexistent com a base pel càlcul del coeficient multiplicador 

Es tornen a utilitzar els coeficients multiplicadors en funció del patrimoni preexistent pels contribuents dels grups I i II (graus de parentius més propers al causant – donant). Els coeficients dels grups III i IV es mantenen com fins ara. 

Aquesta mesura provocarà que la tributació efectiva per l’Impost sobre Successions i Donacions pugui arribar a més contribuents i sigui més elevada als membres dels esmentats grups en alguns supòsits. 

La quota tributària per l’impost sobre successions i donacions s’obté aplicant a la quota íntegra el coeficient multiplicador establert en funció del patrimoni preexistent del contribuent i del grup (segons el grau de parentiu) següents: 

Patrimoni existent (€)	Grups parentiu (I i II)	Grups parentiu (III)	Grups parentiu (IV)
De 0 a 500.000	1,00000	1,5882	2,00000
De 500.000,01 a 2.000.000,00	1,10000	1,5882	2,00000
De 2.000.000,01 a 4.000.000,00	1,15000	1,5882	2,00000
Més de 4.000.000,00	1,20000	1,5882	2,00000

(iv) Modificació de la bonificació a la quota tributària. 

Es creen dues taules diferenciades per cadascun dels grups I y II. Fins ara existia una sola taula que aplicava als dos grups. 

Amb aquesta modificació, el percentatge de la bonificació en quota de les adquisicions dels membres del grup II serà molt inferior i, per tant, augmentarà la tributació respecte a la fiscalitat actual. 

a) Pels contribuents del grup I (descendents i adoptats menors de 21 anys): 

Base imposable	Bonificació (%)	Resta base imposable	Bonificació marginal (%)
0,00	0,00	100.000,00	99,00
100.000,00	99,00	100.000,00	97,00
200.000,00	98,00	100.000,00	95,00
300.000,00	97,00	200.000,00	90,00
500.000,00	94,20	250.000,00	80,00
750.000,00	89,47	250.000,00	70,00
1.000.000,00	84,60	500.000,00	60,00
1.500.000,00	76,40	500.000,00	50,00
2.000.000,00	69,80	500.000,00	40,00
2.500.000,00	63,84	500.000,00	25,00
3.000.000,00	57,37	en endavant	20,00

b) Per la resta de contribuents del grup II (ascendents i adoptats majors de 21 anys, cònjuge i ascendents o adoptants): 

Base imposable	Bonificació (%)	Resta base imposable	Bonificació marginal (%)
0,00	0,00	100.000,00	60,00
100.000,00	60,00	100.000,00	55,00
200.000,00	57,50	100.000,00	50,00
300.000,00	55,00	200.000,00	45,00
500.000,00	51,00	250.000,00	40,00
750.000,00	47,33	250.000,00	35,00
1.000.000,00	44,25	500.000,00	30,00
1.500.000,00	39,50	500.000,00	25,00
2.000.000,00	35,88	500.000,00	20,00
2.500.000,00	32,70	500.000,00	10,00
3.000.000,00	28,92	en endavant	0,00

D’altra banda, seguint amb una voluntat clara d’augment de la recaptació per aquest impost, se suprimeix la possibilitat d’aplicar aquesta bonificació als parents dels grups I i II, si s’han acollit a alguna de les reduccions fiscals que preveu la llei (a excepció de la relativa al habitatge habitual). 

Amb anterioritat a aquesta modificació, no existia la supressió total de la bonificació i es preveia la possibilitat d’aplicar la meitat de la bonificació resultant. 

II.- IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS 

(i) Tipus de gravamen reduït en l’adquisició d’habitatge habitual per famílies monoparentals. 

A la transmissió d’un immoble que ha de constituir l’habitatge habitual d’una família monoparental s’aplicarà un tipus de gravamen del 5%, sempre que es compleixin simultàniament els requisits següents: 

• El subjecte passiu ha d’ésser membre de la família monoparental. 
• La suma de les bases imposables totals, menys els mínims personals i familiars, corresponents als membres de la família monoparental en la darrera declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques no ha d’excedir els 30.000 euros. 

Aquesta quantitat s’incrementa en 12.000 euros per cada fill que excedeixi del nombre de fills que la legislació vigent exigeix com a mínim per que una família tingui la condició legal de família monoparental de categoria especial. 

Als efectes de l’aplicació del tipus reduït s’entén que són famílies monoparentals les que s’ajusten a les determinacions de la normativa de desplegament de la Llei 18/2003, del 4 de juliol, de suport a les famílies. 

(ii) Bonificació de la quota per la transmissió d’habitatges a empreses immobiliàries. 

Es redueix el termini de cinc a tres anys per justificar el compliment dels requisits previstos per aquesta modificació. Per tant, el subjecte passiu beneficiari de la bonificació (empresa immobiliària) ha de vendre a l’immoble, pel seu ús com a habitatge, a un particular, o a una empresa amb el mateix objecte social, en el termini de tres anys a comptar de l’adquisició. 

(iii) Nova bonificació de les escriptures públiques de constitució en règim de propietat horitzontal per parcel·les. 

Es crea una bonificació del 60% de la quota gradual d’actes jurídics documentats per l’escriptura pública de constitució del règim de propietat horitzontal per parcel·les, regulat per l’article 553-53 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, en el supòsit dels polígons industrials i logístics. 

Aquesta bonificació s’aplicarà a les escriptures públiques que documentin la constitució del règim de propietat horitzontal per parcel·les que s’atorguin fins al 31 de desembre de 2023. 

(iv) Bonificació dels actes notarials en les que es formalitzen els dipòsits d’arres penitencials i la resta de documents notarials que es puguin atorgar per a la seva cancel·lació registral. 

Gaudeixen d’una bonificació del 100% de la quota gradual de l’impost sobre actes jurídics documentats els instruments públics notarials en els quals es formalitzin els dipòsits d’arres penitencials a què fa referència l’article 621-8 del Codi civil de Catalunya, i també la resta de documents notarials que es puguin atorgar per a la seva cancel·lació registral. 

Restem a la seva disposició per a qualsevol dubte o clarificació al respecte. 

Salutacions cordials, 

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS 

El Butlletí Oficial de l’Estat d’avui publica el Text refós de la Llei Concursal, que entrarà en vigor el proper 1 de setembre. 

El text ha sofert una extensa actualització (amb la incorporació, ni més ni menys, que de cinc-cents deu nous articles) que comporta la nova redacció i trasllat de molts articles, l’ordre dels quals ha estat redistribuït per tal de procurar una estructura més clara . Aquest nou ordre (redistribució per matèries) procura, a més, una redacció més precisa dels continguts i es canalitza cap a la transposició de la nova Directiva europea i cap a l’adaptació a les possibles conseqüències de l’actual crisi, com referim a continuació. 

El mateix legislador sosté que: “el text refós de la Llei Concursal ha de ser el resultat de la regularització, l’aclariment i l’harmonització d’unes normes legals que, com les que són objecte de refosa, han nascut en moments diferents i han estat generades des de concepcions no sempre coincidents “. Això implica “ordenar un text que les successives reformes havien desordenat; redactar les proposicions normatives de manera que siguin fàcils de comprendre i, per tant, d’aplicar i eliminar contradiccions -o fins i tot normes duplicades o innecessàries “. 

Aquesta reordenació es concreta en tres llibres: el primer, el més extens, està dedicat a el concurs de creditors, el segon, a l’anomenat “dret tradicional de la insolvència”1 i el tercer i últim a les normes de dret internacional privat. 

Ens centrem avui en el Llibre II, com a continuació a la nostra Nota informativa sobre alternatives al concurs de creditors i el dret preconcursal. 

El Dret preconcursal en el Text refós de la Llei Concursal 

Com indicàvem, el text aprovat es fonamenta, al seu torn, com a base normativa preparatòria per a la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023, de el Parlament Europeu i de Consell, de 20 de juny de 2019, que té com a finalitat establir mecanismes d’alerta davant el risc d’insolvència, donar una regulació més completa i coherent als processos de reestructuració preventiva dels deutes, simplificar el dret concursal, augmentar l’eficiència, alleugerir costos i ampliar les possibilitats d’obtenció del benefici d’alliberament de deutes. 

Així mateix, postula la funció de el dret concursal de vetllar per la conservació de el teixit empresarial i l’ocupació, que relaciona tant amb les mesures amb incidència en l’àmbit concursal i preconcursal adoptades en el context de la crisi sanitària que estem vivint, com amb les previsibles repercussions econòmiques derivades de la crisi sanitària. 

Aquest enfocament s’adreça, de forma particular, a la reestructuració preventiva dels deutes i els beneficis d’exoneració (alliberament) de part d’aquests. 

Com es reorganitza la normativa preconcursal regulada en el Llibre II de el text refós? La nova estructura es divideix en els quatre títols següents. No obstant, el mateix legislador reconeix que la seva funció en la refosa és aclarir, no “reconstruir” – la nova redacció respecta el contingut de l’anterior-, motiu pel qual no ha resultat possible resoldre alguns dels punts més controvertits de la legislació vigent, que seguiran requerint imaginació (amb criteri) a la llum interpretativa de l’autoritat judicial: 

• Títol I .Apertura de negociacions amb els creditors. 
  Procedent del famós “5bis”, regula la comunicació de l’obertura de negociacions amb els creditors en seu extraconcursal. 
  No està de més recordar que el Reial Decret Llei 16/2020 de el passat 28 d’abril, atenent a la situació actual i a la suspensió de terminis, amplia fins al 31 de desembre de 2020 l’obligació del deutor que es trobi en estat d’insolvència de sol·licitar el concurs de creditors, el que duu a interpretar la seva aplicació, fins i tot, en els supòsits en què s’hagués presentat la comunicació d’obertura de comunicacions i aquestes no haguessin finalitzat amb èxit (en aquest cas s’ha de sol·licitar el concurs). 
• Títol II. Acords de refinançament. 
  El legislador realitza un esforç notable per unificar aquest apartat, la necessitat d’estructura i claredat del qual venia sent reclamada en la regulació vigent. 
  És un dels clars exemples que compilen en un únic article la regulació d’una matèria determinada (concretament, el règim especial de rescissió de determinats acords de refinançament i l’homologació d’aquests acords, que formava part d’una disposició addicional com a conseqüència de les successives reformes legislatives). 
• Títol III. Acords extrajudicials de pagaments. 
  Reprèn una estructura lògica i unificada que precedeix el consegüent concurs consecutiu, en cas d’impossibilitat o manca d’acord. 
• Títol IV Especialitats de el concurs consecutiu. 
  Regula aquells concursos derivats d’acords de refinançament o d’acords extrajudicials de pagaments que hagin resultat infructuosos. 

Es troba en falta no poder sobrepassar el límit de la resolució de dubtes i d’interpretacions clarificadores (amb el seu consegüent redactat), especialment, en l’àmbit dels acords de refinançament, però mereix el seu reconeixement l’efectiva tasca d’harmonització i acomodament d’un text fonamental, que hem de tenir molt present per avantatjar i preparar, amb la millor consecució, circumstàncies futures. 

Restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment al respecte. 

Salutacions cordials, 

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS 

¹ En el qual centrem la Nota d’avui, com a continuació a la Nota Informativa 20, la qual acompanyem adjunta a efectes de brevetat i per facilitar-vos, si és del vostre interès, un millor seguiment.  

El Butlletí Oficial de l’Estat ha publicat el Reial decret Llei 15/2020, de 22 d’abril, per mitjà de qual es regulen diferents mesures dirigides a la millora del finançament de les empreses, en l’àmbit fiscal, d’ocupació i socio- econòmic entre d’altres. Centrarem aquesta Nota en els aspectes que afecten a empreses i treballadors autònoms en l’àmbit tributari. 

I.- Opció extraordinària per la modalitat de pagaments fraccionats de l’Impost sobre Societats. 

El Reial Decret-Llei permet als subjectes passius de l’Impost de Societats, amb un volum d’operacions no superior als 600.000 euros l’any 2019, la possibilitat d’exercitar l’opció extraordinària per la modalitat de pagament fraccionat que preveu l’apartat 3 de l’ article 40 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats, és a dir, prenent com a referència la facturació de l’any en curs. 

Aquells contribuents que hagin iniciat l’activitat a partir de l’1 de gener de 2020 i que, per tant, no puguin acreditar operacions realitzades en l’exercici 2019, podran exercir l’opció prevista anteriorment en el segon pagament fraccionat (que correspondrà als 20 primers dies d’octubre de 2020). 

D’altra banda, el pagament fraccionat efectuat en els 20 dies naturals del mes d’abril de 2020 serà deduïble de la quota de la resta de pagaments fraccionats que s’efectuïn a compte d’ell mateix període impositiu determinats d’acord amb l’opció que preveu el primer paràgraf anterior . 

El que disposa aquest apartat no és aplicable als grups fiscals als que apliqui el règim especial de consolidació fiscal regulat en el capítol VI del títol VII de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats. 

Els subjectes passius que exerceixin aquesta opció, quedaran vinculats a aquesta modalitat de pagament fraccionat, exclusivament, respecte dels pagaments corresponents a el mateix període impositiu. 

II. Limitació dels efectes temporals de la renúncia tàcita a l’mètode d’estimació objectiva en l’exercici 2020. 

S’estableix la possibilitat al subjectes passius de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que desenvolupin activitats econòmiques el rendiment net es determini d’acord amb el mètode d’estimació objectiva, al fet que puguin, en el termini per a la presentació del pagament fraccionat corresponent al primer trimestre del l’exercici 2020, renunciar a l’aplicació de la mateixa i, consegüentment, determinar el seu rendiment per la modalitat simplificada de el mètode d’estimació directa. 

Per l’exercici 2021, els contribuents per aquest impost poden tornar a determinar el rendiment net de la seva activitat econòmica d’acord amb el mètode d’estimació objectiva, sempre que compleixin els requisits per a la seva aplicació i revoquin la renúncia al mètode d’estimació objectiva en el termini preveu la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 33 del Reglament de l’Impost, o mitjançant la presentació en termini de la declaració corresponent al pagament fraccionat del primer trimestre del l’exercici 2021 en la forma disposada per al mètode d’estimació objectiva. 

La renúncia al mètode d’estimació objectiva en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la posterior revocació que preveu el paràgraf anterior tindran els mateixos efectes respecte dels règims especials establerts en l’Impost sobre el Valor Afegit o l’Impost General Indirecte Canari . 

III.- Càlcul dels pagaments fraccionats en el mètode d’estimació objectiva de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de la quota trimestral del règim simplificat de l’Impost sobre el Valor Afegit com a conseqüència de l’estat d’alarma declarat en el període impositiu 2020. 

Els contribuents de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que desenvolupin activitats econòmiques incloses en l’annex II de l’Ordre HAC / 1164/2019, de 22 de novembre, per la qual es desenvolupen per a l’any 2020 el mètode d’estimació objectiva de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i el règim especial simplificat de l’Impost sobre el Valor Afegit i determinin el rendiment net d’aquelles pel mètode d’estimació objectiva, pel càlcul de la quantitat a ingressar en el pagament fraccionat, en funció de les dades- base a què es refereix la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 110 de el Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, aprovat pel Reial Decret 439/2007, de 30 de març, no computaran, a cada trimestre natural, com dies d’exercici de l’activitat, els dies naturals en què hagués estat declarat l’estat d’alarma en aquest trimestre. 

Així mateix, els subjectes passius de l’Impost sobre el Valor Afegit que desenvolupin activitats empresarials o professionals incloses en l’annex II de l’Ordre HAC / 1164/2019, de 22 de novembre, per la qual es desenvolupen per a l’any 2020 el mètode d’estimació objectiva de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i el règim especial simplificat de l’Impost sobre el Valor Afegit i estiguin acollits a el règim especial simplificat, pel càlcul de l’ingrés a compte en l’any 2020, al qual es refereix l’article 39 del Reglament de l’ Impost sobre el Valor Afegit, aprovat pel Reial Decret 1624/1992, de 29 de desembre, no computaran, a cada trimestre natural, com dies d’exercici de l’activitat, els dies naturals en què hagués estat declarat l’estat d’alarma en eel referit trimestre. 

IV.- No inici de el període executiu per determinats deutes tributaris en el cas de concessió de finançament per part d’entitats financeres amb la cobertura d’avals estatals que preveu el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de l’COVID-19. 

En les declaracions-liquidacions i les autoliquidacions presentades per un contribuent en el termini previst sense efectuar l’ingrés corresponent als deutes tributaris resultants de les mateixes, no s’iniciarà el període executiu quan es compleixin els següents requisits: 

• Que el contribuent hagi sol·licitat dins el termini esmentat en el primer paràgraf, o anteriorment al seu començament, el finançament a què es refereix l’article 29 de Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer enfront de l’impacte econòmic i social de l’COVID-19, per al pagament dels deutes tributaris resultants de les declaracions-liquidacions i autoliquidacions i per, al menys, l’import d’aquests deutes. 
• Que l’obligat tributari aportació a l’Administració Tributària fins el termini màxim de cinc dies des de la fi del termini de presentació de la declaració-liquidació o autoliquidació, un certificat expedit per l’entitat financera acreditatiu d’haver-se efectuat la sol·licitud de finançament incloent l’import i els deutes tributaris objecte de la mateixa. 
• Que aquesta sol·licitud de finançament sigui concedida en, al menys, l’import dels deutes esmentades. 
• Que els deutes se satisfacin efectiva, completa i immediatament en el moment de la concessió del finançament. S’entendrà incomplert aquest requisit per la falta d’ingrés dels deutes transcorregut el termini d’un mes des que hagués finalitzat el termini esmentat en el primer paràgraf d’aquest apartat. 

La regulació comentada és aplicable a les declaracions-liquidacions i autoliquidacions el termini de presentació conclogui entre el 20 d’abril de 2020 i el 30 de maig de 2020. 

Restem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o aclariment al respecte. 

Salutacions cordials, 

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS 

Un dels grans temors empresarials que està deixant aquesta crisi és el fantasma del concurs de creditors. 

Davant la gravetat paral·lela de la crisi sanitària en el sector empresarial, és important tenir en compte que hi ha diferents alternatives que poden o han de ser analitzades, a títol personal, en funció de la intensitat i impacte financer generat en els nostres negocis i de la capacitat de el seu pulmó per afrontar-los. 

A grans trets que requereixen d’un estudi detingut de cada cas, citem algunes de les alternatives a prendre en consideració, en funció de la mida de les nostres empreses i de les nostres possibilitats, així com de l’estat de la situació econòmica de cadascuna d’elles (insolvència -Imminent o actual-, previsible descens de la xifra de negocis, causa de dissolució …). 

1.- Previsió i precaució. Operacions i reestructuracions societàries. 

És possible que el context actual ens hagi portat a plantejar-nos “posar en ordre” les nostres empreses o grup d’empreses. És el moment de prescindir de despeses, recursos o estructures innecessaris i de potenciar els valors i productes que, a futur, ens poden generar major rendiment. 

Aquesta posada en ordre pot traduir-se en diferents operacions, el moment i disseny de les quals s’ha d’adaptar a necessitats i objectius propis. 

En aquest grup s’inclouen les reestructuracions, fusions i escissions. Sovint les assimilem a operacions més pròpies de grans corporacions. Tot i això, en elles podem trobar una via important per minimitzar costos i estructura, unificar activitats o, contràriament, diversificar correctament i amb mesura aquelles activitats “sanes” i productives del nostre negoci que, per estratègia, convingui desmarcar, solidaritzant riscos i responsabilitats . Paga la pena analitzar-les com un efectiu sistema de planificació de futur. 

2.- Recursos interns. Aportacions de socis. 

Cal avaluar si, en cas de manca o previsió de falta de liquiditat, aquesta pot suplir, de manera total o en part, amb recursos interns, com ara augments de capital o reduccions de capital en les seves diverses modalitats, aportacions de socis sense augment de capital, préstecs … 

A excepció de l’augment de capital, aquestes operacions contemplen, així mateix, la funció de compensació de pèrdues, que pot resultar de gran interès i utilitat davant de qualsevol disminució patrimonial, podent evitar, en determinades ocasions, l’afectació al patrimoni net de la societat. 

3.- Recursos externs. Finançament. 

A les mesures de finançament habituals – préstecs i productes de les entitats financeres i organismes oficials, préstecs participatius … – s’han afegit, durant aquest període, les línies d’avals ICO COVID-19 per al finançament de pimes i autònoms (Veure Notes informatives 13 i 14). 

Determinades operacions suposen avaluar l’entrada d’un soci financer a la nostra empresa. Aquestes injeccions financeres comporten una sèrie de contrapartides a nivell de beneficis, objectius, participació i drets polítics que requereixen de la prèvia negociació i documents referits a cada etapa d’aquesta – acords de confidencialitat, pactes de socis, pactes de no agressió en cas de possibles execucions, etc … -. 

Recordem que les reestructuracions s’apliquen també a nivell financer. Posar en ordre les nostres finances pot implicar renegociar condicions amb les entitats de crèdit, de forma individual o de forma conjunta (pools bancàries). Aquest sol ser un dels supòsits habituals dels acords de refinançament a que ens referim en l’apartat següent. 

4.- Acords de refinançament. 

Ens endinsem en aquest punt en les opcions que ens facilita la Llei Concursal, fora de l’àmbit del concurs de creditors. 

Aquesta referència és important per les següents raons. Si apel·lem a diferents recursos de finançament amb un cèrcol d’incertesa sobre el nostre futur, en cas d’haver d’acabar recorrent a el concurs de creditors en els dos anys següents, ens arrisquem a que les operacions de refinançament es rescindeixin en seu concursal. Una modalitat de protegir-les és acollir aquestes operacions a el règim d’acords de refinançament no rescindibles de la Llei Concursal. 

5.- Acords Extrajudiciales de pagaments (PIMES, autònoms, persones físiques no empresàries). 

Aplicable a supòsits d’insolvència imminent (persones físiques) i actual (persones físiques i jurídiques). 

El més destacable? El benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI), l’anomenat “fresh start”, un creu i ratlla que permet començar de zero, en seu postconcursal, a aquells deutors que compleixin determinats requisits. Sí, cap una segona oportunitat, com diu el Reial Decret que la regula. 

6.- Comunicació d’inici de negociacions (“preconcurs”). 

Fonamental a l’efecte de procurar salvaguardar la responsabilitat dels administradors socials, els quals estan obligats a declarar concurs de creditors en els dos mesos següents a la data en què tinguin coneixement (o hagin de conèixer) de la situació empresarial d’insolvència actual. Abans del venciment d’aquest termini, els administradors poden posar en coneixement del jutjat competent per a la declaració del concurs, que han iniciat negociacions per obtenir adhesions a una proposta anticipada de conveni, o per arribar a un acord dels acords de refinançament als que ens referíem en l’apartat anterior (Llei Concursal). Els administradors disposaran d’un termini aproximat de quatre mesos per assolir els referits acords i evitar el concurs de creditors. L’inici d’aquest estat preconcursal paralitza eventuals execucions que s’haguessin iniciat contra l’empresa i blinda qualsevol creditor davant de la possibilitat de presentació d’un concurs necessari (aquell que insten els creditors contra l’empresa). 

Restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment sobre aquest tema. 

Salutacions cordials, 

JULIO VILAGRASA I ASOCIADOS 

El Butlletí Oficial de l’Estat ha publicat avui el Reial decret llei 14/2020, de 14 d’abril, per mitjà del qual es recull la petició realitzada per associacions empresarials, el col·lectiu dels treballadors autònoms i el de professionals de l’àmbit tributari, d’estendre el termini de presentació i ingrés de determinades declaracions i autoliquidacions tributàries. 

L’extensió del termini aprovada no abasta a tots els subjectes passius, sinó que només poden acollir-s’hi aquells obligats tributaris amb un volum d’operacions no superior als sis-cents mil (600.000) euros l’any 2019. 

Les declaracions i autoliquidacions que gaudiran de l’extensió són totes aquelles que hagin de presentar-se a partir de l’entrada en vigor de Reial decret llei, és a dir, aquelles el termini de presentació de les quals venci a partir de l’15 d’abril, que s’ajornaran fins al proper 20 de maig. 

Per tots aquells contribuents que optin com a forma de pagament per la domiciliació, el termini de presentació s’estén fins al 15 de maig de 2020. En aquests casos, el càrrec s’efectuarà el 20 de maig de 2020. 

Sense perjudici de l’anterior, l’extensió no és aplicable als grups següents: 

• Els grups fiscals que apliquin el règim especial de consolidació fiscal regulat en el capítol VI del títol VII de la Llei de l’Impost de Societats, amb independència de l’import net de la seva xifra de negocis. 
• Els grups d’entitats que tributin en el règim especial de grups d’entitats de l’Impost sobre el Valor Afegit, regulat en el capítol IX, de l’títol IX de la Llei de l’impost, i això, amb independència del seu volum d’operacions. 
• Els nous terminis de presentació i ingrés tampoc són aplicables en relació amb la presentació de declaracions regulades en el Reglament (UE) número 952/2013 de el Parlament Europeu i de Consell, de 9 d’octubre de 2013, pel qual s’aprova el Codi Duaner de la Unió. 

Restem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o aclariment al respecte. 

Salutacions cordials, 

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS 

Com a continuació a la nota que hem remès avui, en aquesta nota ens centrem en una breu exposició dels aspectes que considerem més importants en relació a les ajudes econòmiques als treballadors autònoms.

I.‐ Moratòria de les cotitzacions socials a la Seguretat Social.

La moratòria s’estén a empreses i treballadors per compte propi inclosos en qualsevol règim de la Seguretat Social.

Per poder accedir a aquesta moratòria han de complir‐se els requisits que es desenvolupin per Ordre Ministerial (pendent d’aprovació), amb expressa sol∙licitud.

La concessió de la moratòria no és automàtica, ja que la Tresoreria de la Seguretat Social és l’habilitada per concedir‐la.

Quant a la seva durada serà de fins a sis mesos, sense que generi interès algun.

Les quotes que poden ser objecte de moratòria són les reportades entre els mesos d’abril i juliol de 2020, en el cas d’empreses i, entre maig i juliol de l’any en curs, en quant als treballadors autònoms i sempre que no hagin suspès la seva activitat per raó de l’estat d’alarma.

II.‐ Ajornament en el pagament de deutes amb la Seguretat Social.

Les empreses i treballadors per compte propi inclosos en el Règim de la Seguretat Social o els autoritzats per actuar a través del sistema de remissió electrònica de dades (Sistema XARXA), poden sol∙licitar l’ajornament en el pagament dels seus deutes amb la Seguretat Social el termini reglamentari d’ingrés dels quals estigui comprès entre els mesos d’abril i juny de 2020, sempre que no tinguessin un altre ajornament en vigor.

Els ajornaments que puguin acollir‐se al previst en el Reial Decret‐Llei, generaran un interès especial del 0,5%.

Les sol∙licituds d’ajornament han d’efectuar‐se abans del transcurs dels deu primers dies naturals dels terminis reglamentaris d’ingrés.

III.‐ Flexibilització en matèria de contractes de subministrament.

D’electricitat.

Durant el període de temps en el qual s’estengui l’estat d’alarma, els punts de subministrament titularitat de treballadors autònoms que acreditin la seva condició mitjançant alta en el Règim Especial de la Seguretat Social i empreses, podran acollir‐se a les següents mesures:

• Suspensió temporal del servei.
• Modificació dels contractes de subministrament vigents, o les seves pròrrogues, amb la finalitat de contractar una altra oferta alternativa amb el comercialitzats amb el qual es tingui formalitzat el contracte, per adaptar‐ho a noves pautes de consum i sense que procedeixi el càrrec de penalització alguna.

De gas natural.

Les empreses i treballadors autònoms que acreditin la seva condició mitjançant alta en el Règim Especial de la Seguretat Social podran acollir‐se, durant l’estat s’alarma, a:

• La modificació del cabal diari contractat.
• La inclusió en un graó de peatge a un consum anual inferior.
• La supressió temporal del contracte de subministrament sense cost.

IV.‐ Suspensió de factures d’electricitat, gas i productes derivats del petroli.

Amb caràcter excepcional i per tot el temps en què estigui en vigor l’estat d’alarma, els punts de subministrament titularitat de treballadors per compte propi que acreditin la seva condició mitjançant alta en el Règim Especial de la Seguretat Social i petites i mitges empreses, podran sol∙licitar a la seva comercialitzadora o distribuïdora, la suspensió del pagament de factures que corresponguin a períodes de facturació que continguin dies compresos en l’estat d’alarma.

V.‐ Disponibilitat dels plans de pensions en cas de desocupació o cessament d’activitat derivats de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID‐19.

Durant el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor del Decret de l’estat d’alarma, els partícips de plans de pensions poden, excepcionalment, fer efectius els seus drets consolidats, sempre que:

• Es trobin en situació legal de desocupació com a conseqüència d’un ERTE derivat de la situació de crisi sanitària.
• Es tracti d’empresari titular d’establiment amb obertura al públic, que hagi hagut de suspendre la seva activitat per l’entrada en vigor de l’estat d’alarma.
• Es tracti de treballadors autònoms integrats en el Règim Especial de la Seguretat Social i hagin cessat en la seva activitat com a conseqüència de la crisi sanitària.

L’import dels drets recuperats no pot ser superior a:

• Salaris deixats de percebre mentre està en vigor l’ERTO.
• Ingressos nets benvolguts deixats de percebre en el temps de suspensió d’obertura al públic.
• Ingressos nets benvolguts deixats de percebre mentre es mantingui l’estat de crisi sanitària.

Restem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o aclariment sobre aquest tema.

Salutacions cordials,

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS

El Govern continua adoptant noves mesures econòmiques adreçades a mitigar, en tant que sigui possible, els devastadors efectes econòmics que la situació de crisi sanitària està produint. Aquest tercer paquet de mesures queda reflectit en el Reial Decret‐Llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID‐ 19, aprovat ahir.

El Reial‐Decret se centra en ajudes econòmiques als autònoms, com a reacció a les reivindicacions que aquest col∙lectiu ha anat realitzant durant els últims dies i fa referència a mesures de protecció d’aquells arrendataris en situació de vulnerabilitat social i econòmica provocada per l’expansió del COVID‐19 i a la moratòria hipotecària i del crèdit de finançament no hipotecari, entre unes altres.

Davant les nombroses de mesures acordades i a la prolixa regulació que contempla el nou Reial Decret‐Llei, procedirem a dividir el contingut de les nostres Notes Informatives sobre aquest tema, centrant‐nos, en la present, en aquelles relatives a la protecció a l’arrendatari en els contractes d’arrendament i a les moratòries hipotecàries i de crèdit de finançament no hipotecari.

I.‐ MESURES DE PROTECCIÓ ALS ARRENDATARIS EN CONTRACTES D’ARRENDAMENTS D’HABITATGE.

(i).‐ Suspensió de procediments de desnonament.

S’estableix una suspensió en els procediments desnonament derivats de contractes d’arrendament d’habitatge, pel cas que l’arrendatari acrediti trobar‐se en situació de vulnerabilitat social o econòmica sobrevinguda, com a conseqüència dels efectes de l’expansió del COVID‐19, que impossibilitin trobar un habitatge alternatiu pel propi arrendatari i la seva família.

(ii).‐ Pròrroga extraordinària de contractes d’arrendament d’habitatge i moratòria de deute arrendatícia.

En tots els contractes d’arrendament d’habitatge habitual subjectes a la Llei 24/1994, de 24 de Novembre, d’Arrendaments Urbans, en els quals, dins del període d’estat d’alarma i els dos mesos següents a la finalització del mateix, finalitzi el període de pròrroga tàcita o legal, es podrà, prèvia sol∙licitud de l’arrendatari i amb el consentiment de l’arrendador, prorrogar la vigència dels mateixos per un temps màxim de sis mesos.

D’altra banda, els arrendataris de contractes d’arrendament del seu habitatge habitual que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica, podran sol∙licitar a la part arrendadora, en el termini del mes des de l’entrada en vigor del Reial Decret‐Llei (el dia de la data), l’ajornament temporal i extraordinari en el pagament de la renda, sempre que no s’hagi obtingut amb anterioritat per mutu acord de les parts.

A l’efecte de l’aquí previst, es consideren part arrendadora les persones físiques o jurídiques que compleixin els següents requisits:

• Que sigui empresa o entitat pública d’habitatge.
• O tenir la condició de gran tenidor (més de deu immobles urbans, excloent garatges o trasters, o una superfície construïda d’1.500 metres quadrats).

Davant la sol∙licitud de l’arrendatari d’acollir‐se a aquesta mesura excepcional, l’arrendador, mancant acord, haurà de comunicar expressament a l’arrendatari, dins dels set dies laborals següents, la seva opció d’aplicar una de les dues alternatives següents:

• Una reducció del 50% de la renda durant el temps que duri l’estat d’alarma i un màxim de les quatre mensualitats següents, en cas que fos necessari atenent a la situació de vulnerabilitat.
• Una moratòria en el pagament de la renda que tindrà efectes dins del període de temps previst a l’apartat anterior i amb la durada màxima ressenyada. En aquest cas, la renda haurà de fraccionar‐se en quotes durant el termini, d’almenys, tres anys, termini que iniciarà el seu còmput una vegada finalitzat l’estat d’alarma, o partir de la finalització del termini dels quatre mesos citats, i sempre mentre estigui vigent l’arrendament o les seves pròrrogues. Aquesta mesura no suposarà en cap cas la imposició de penalització alguna o meritació d’interessos.

El que es disposa en aquest apartat, serà aplicable a tots els arrendaments corresponents al Fons Social d’Habitatge derivat del Reial Decret‐Llei 27/2012, de 15 de novembre, de mesures urgents per reforçar als deutors hipotecaris.

El Reial Decret‐Llei publicat avui preveu que els arrendataris puguin accedir al programa d’ajudes de finançament en virtut de com es proporcioni cobertura financera per fer front a les despeses d’habitatge en situacions de vulnerabilitat social i econòmica, com a conseqüència de l’expansió del COVID‐19, en forma d’aval amb total cobertura per part de l’Estat, perquè les entitats financeres puguin concedir el finançament necessari amb aquesta fi.

En aquells supòsits en els quals la part arrendadora no es trobi entre les persones que compleixin amb els requisits previstos anteriorment, la part arrendatària que es trobi en situació de vulnerabilitat econòmica podrà sol∙licitar l’ajornament temporal i extraordinari de la renda, sempre que no s’hagi aconseguit un acord previ. En aquest cas, l’arrendador, en el termini dels set dies laborals següents, haurà de comunicar a la part arrendatària les condicions d’ajornament o fraccionament del deute que accepta, o en defecte d’això, les possibles alternatives que ofereix.

II.‐ MESURES RELATIVES A LA MORATÒRIA HIPOTECÀRIA I CRÈDIT DE FINANÇAMENT NO HIPOTECARI

(i).‐ Definició de vulnerabilitat econòmica a l’efecte de la moratòria hipotecària i del crèdit de finançament no hipotecari.

Es defineixen els supòsits en els quals es considera que una persona es troba en aquesta situació, havent‐se de complir conjuntament les següents condicions:

• i. Que el potencial beneficiari passi a estar en situació de desocupació o, en cas de ser empresari o professional, pateixi una pèrdua substancial dels seus ingressos o una caiguda substancial en la seva facturació d’almenys un 40%.
• ii. Que el conjunt dels ingressos dels membres de la unitat familiar no superi, en el mes anterior a la sol∙licitud de la moratòria:
  ‐ Amb caràcter general, el límit de tres vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples mensual (d’ara endavant IPREM) (*).
  ‐ Aquest límit s’incrementarà en 0,1 vegades el IPREM per cada fill a càrrec en la unitat familiar. L’increment aplicable per fill a càrrec serà de 0,15 vegades el IPREM per cada fill en el cas d’unitat familiar monoparental.
  ‐ Aquest límit s’incrementarà en 0,1 vegades el IPREM per cada persona major de 65 anys membre de la unitat familiar.
  ‐ En cas que algun dels membres de la unitat familiar tingui declarada discapacitat superior al 33 per cent, situació de dependència o malaltia que l’incapaciti acreditadament de forma permanent per realitzar una activitat laboral, el límit previst en el primer paràgraf () serà de quatre vegades el IPREM, sense perjudici dels increments acumulats per fill a càrrec.
  ‐ En el cas que el deutor hipotecari sigui persona amb paràlisi cerebral, amb malaltia mental, o amb discapacitat intel∙lectual, amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33 per cent, o persona amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat reconeguda igual o superior al 65 per cent, així com en els casos de malaltia greu que incapaciti, acreditadament, la persona o al seu cuidador, per realitzar una activitat laboral, el límit previst en el primer paràgraf (*) serà de cinc vegades l’IPREM.
• iii.‐ Que el total de les quotes hipotecàries de préstecs o crèdits hipotecari referents a l’habitatge habitual, habitatges diferents a l’habitual i per la qual l’arrendador o propietari hagi deixat de percebre les rendes des de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma i fins a un mes després de la seva finalització i a immobles afectes a activitats econòmiques que desenvolupin empresaris o professionals, més les despeses i subministraments bàsics resulti superior o igual al 35 per cent dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar.
• iv.‐ Que, com a conseqüència de l’emergència sanitària, la unitat familiar hagi patit una alteració significativa de les seves circumstàncies econòmiques en termes d’esforç d’accés a l’habitatge. A tal fi, s’entendrà que s’ha produït una alteració significativa de les circumstàncies econòmiques quan l’esforç que representi el total de la càrrega hipotecària, entesa com la suma de les quotes hipotecàries dels béns immobles referits anteriorment, sobre la renda familiar s’hagi multiplicat per almenys 1,3.

(ii).‐ Especialitats a la definició de situació de vulnerabilitat econòmica de contractes de crèdit sense garantia hipotecària.

En el cas de crèdits sense garantia hipotecària, a més de complir‐se amb les condicions previstes
a l’apartat (i) anterior, haurà d’estar‐se a les següents especialitats:

• Si la persona física fos beneficiària, al seu torn, de la moratòria relativa a deutes hipotecaris per a l’adquisició d’habitatge habitual, no es tindrà en compte la seva aplicació a l’efecte del càlcul previst en aquest Reial decret‐Llei, per a la suspensió de les obligacions derivades dels crèdits o préstecs sense garantia hipotecària.
• Si el potencial beneficiari no tingués contractat un préstec hipotecari i, no obstant això, hagués de fer front al pagament periòdic, o bé d’una renda per lloguer del seu habitatge habitual, o bé de qualsevol tipus de finançament sense garantia hipotecària enfront d’una entitat financera, o a ambdues simultàniament, se substituirà l’import de la quota hipotecària per la suma total d’aquests imports, incloent la renda per lloguer encara que sigui objecte de moratòria conforme al Reial Decret‐Llei.

(iii).‐ Suspensió d’obligacions derivades de contractes de crèdits sense garantia hipotecària

Els deutors persones físiques en situació de vulnerabilitat econòmica que tinguin subscrits préstecs o crèdits sense garantia hipotecària que estiguessin vigents el dia 1 d’abril de 2020, podran sol∙licitar als creditors, fins a un mes després de la fi d’estat d’alarma, la suspensió de les seves obligacions.

Aquesta suspensió s’estén als fiadors i avalistes.

Realitzada la petició de suspensió i una vegada acreditada la situació de vulnerabilitat econòmica, el creditor ha de procedir a la suspensió automàtica de les obligacions derivades de crèdit. Aquesta suspensió no requereix de modificacions o novacions contractuals i tindrà efectes des de la sol∙licitud del deutor.

La durada de la suspensió serà de tres mesos, que poden ser prorrogables pel mitjà legal pertinent.

Els efectes bàsics de la suspensió seran la no exigència de les quotes del deute suspès i els interessos pactats.

Restem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o aclariment sobre aquest tema.

Salutacions cordials,

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS