ALTERNATIVES AL CONCURS DE CREDITORS

Un dels grans temors empresarials que està deixant aquesta crisi és el fantasma del concurs de creditors. 

Davant la gravetat paral·lela de la crisi sanitària en el sector empresarial, és important tenir en compte que hi ha diferents alternatives que poden o han de ser analitzades, a títol personal, en funció de la intensitat i impacte financer generat en els nostres negocis i de la capacitat de el seu pulmó per afrontar-los. 

A grans trets que requereixen d’un estudi detingut de cada cas, citem algunes de les alternatives a prendre en consideració, en funció de la mida de les nostres empreses i de les nostres possibilitats, així com de l’estat de la situació econòmica de cadascuna d’elles (insolvència -Imminent o actual-, previsible descens de la xifra de negocis, causa de dissolució …). 

1.- Previsió i precaució. Operacions i reestructuracions societàries. 

És possible que el context actual ens hagi portat a plantejar-nos “posar en ordre” les nostres empreses o grup d’empreses. És el moment de prescindir de despeses, recursos o estructures innecessaris i de potenciar els valors i productes que, a futur, ens poden generar major rendiment. 

Aquesta posada en ordre pot traduir-se en diferents operacions, el moment i disseny de les quals s’ha d’adaptar a necessitats i objectius propis. 

En aquest grup s’inclouen les reestructuracions, fusions i escissions. Sovint les assimilem a operacions més pròpies de grans corporacions. Tot i això, en elles podem trobar una via important per minimitzar costos i estructura, unificar activitats o, contràriament, diversificar correctament i amb mesura aquelles activitats “sanes” i productives del nostre negoci que, per estratègia, convingui desmarcar, solidaritzant riscos i responsabilitats . Paga la pena analitzar-les com un efectiu sistema de planificació de futur. 

2.- Recursos interns. Aportacions de socis. 

Cal avaluar si, en cas de manca o previsió de falta de liquiditat, aquesta pot suplir, de manera total o en part, amb recursos interns, com ara augments de capital o reduccions de capital en les seves diverses modalitats, aportacions de socis sense augment de capital, préstecs … 

A excepció de l’augment de capital, aquestes operacions contemplen, així mateix, la funció de compensació de pèrdues, que pot resultar de gran interès i utilitat davant de qualsevol disminució patrimonial, podent evitar, en determinades ocasions, l’afectació al patrimoni net de la societat. 

3.- Recursos externs. Finançament. 

A les mesures de finançament habituals – préstecs i productes de les entitats financeres i organismes oficials, préstecs participatius … – s’han afegit, durant aquest període, les línies d’avals ICO COVID-19 per al finançament de pimes i autònoms (Veure Notes informatives 13 i 14). 

Determinades operacions suposen avaluar l’entrada d’un soci financer a la nostra empresa. Aquestes injeccions financeres comporten una sèrie de contrapartides a nivell de beneficis, objectius, participació i drets polítics que requereixen de la prèvia negociació i documents referits a cada etapa d’aquesta – acords de confidencialitat, pactes de socis, pactes de no agressió en cas de possibles execucions, etc … -. 

Recordem que les reestructuracions s’apliquen també a nivell financer. Posar en ordre les nostres finances pot implicar renegociar condicions amb les entitats de crèdit, de forma individual o de forma conjunta (pools bancàries). Aquest sol ser un dels supòsits habituals dels acords de refinançament a que ens referim en l’apartat següent. 

4.- Acords de refinançament. 

Ens endinsem en aquest punt en les opcions que ens facilita la Llei Concursal, fora de l’àmbit del concurs de creditors. 

Aquesta referència és important per les següents raons. Si apel·lem a diferents recursos de finançament amb un cèrcol d’incertesa sobre el nostre futur, en cas d’haver d’acabar recorrent a el concurs de creditors en els dos anys següents, ens arrisquem a que les operacions de refinançament es rescindeixin en seu concursal. Una modalitat de protegir-les és acollir aquestes operacions a el règim d’acords de refinançament no rescindibles de la Llei Concursal. 

5.- Acords Extrajudiciales de pagaments (PIMES, autònoms, persones físiques no empresàries). 

Aplicable a supòsits d’insolvència imminent (persones físiques) i actual (persones físiques i jurídiques). 

El més destacable? El benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI), l’anomenat “fresh start”, un creu i ratlla que permet començar de zero, en seu postconcursal, a aquells deutors que compleixin determinats requisits. Sí, cap una segona oportunitat, com diu el Reial Decret que la regula. 

6.- Comunicació d’inici de negociacions (“preconcurs”). 

Fonamental a l’efecte de procurar salvaguardar la responsabilitat dels administradors socials, els quals estan obligats a declarar concurs de creditors en els dos mesos següents a la data en què tinguin coneixement (o hagin de conèixer) de la situació empresarial d’insolvència actual. Abans del venciment d’aquest termini, els administradors poden posar en coneixement del jutjat competent per a la declaració del concurs, que han iniciat negociacions per obtenir adhesions a una proposta anticipada de conveni, o per arribar a un acord dels acords de refinançament als que ens referíem en l’apartat anterior (Llei Concursal). Els administradors disposaran d’un termini aproximat de quatre mesos per assolir els referits acords i evitar el concurs de creditors. L’inici d’aquest estat preconcursal paralitza eventuals execucions que s’haguessin iniciat contra l’empresa i blinda qualsevol creditor davant de la possibilitat de presentació d’un concurs necessari (aquell que insten els creditors contra l’empresa). 

Restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment sobre aquest tema. 

Salutacions cordials, 

JULIO VILAGRASA I ASOCIADOS