Estat d’alarma COVID-19

El Govern continua adoptant noves mesures econòmiques adreçades a mitigar, en tant que sigui possible, els devastadors efectes econòmics que la situació de crisi sanitària està produint. Aquest tercer paquet de mesures queda reflectit en el Reial Decret‐Llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID‐ 19, aprovat ahir.

El Reial‐Decret se centra en ajudes econòmiques als autònoms, com a reacció a les reivindicacions que aquest col∙lectiu ha anat realitzant durant els últims dies i fa referència a mesures de protecció d’aquells arrendataris en situació de vulnerabilitat social i econòmica provocada per l’expansió del COVID‐19 i a la moratòria hipotecària i del crèdit de finançament no hipotecari, entre unes altres.

Davant les nombroses de mesures acordades i a la prolixa regulació que contempla el nou Reial Decret‐Llei, procedirem a dividir el contingut de les nostres Notes Informatives sobre aquest tema, centrant‐nos, en la present, en aquelles relatives a la protecció a l’arrendatari en els contractes d’arrendament i a les moratòries hipotecàries i de crèdit de finançament no hipotecari.

I.‐ MESURES DE PROTECCIÓ ALS ARRENDATARIS EN CONTRACTES D’ARRENDAMENTS D’HABITATGE.

(i).‐ Suspensió de procediments de desnonament.

S’estableix una suspensió en els procediments desnonament derivats de contractes d’arrendament d’habitatge, pel cas que l’arrendatari acrediti trobar‐se en situació de vulnerabilitat social o econòmica sobrevinguda, com a conseqüència dels efectes de l’expansió del COVID‐19, que impossibilitin trobar un habitatge alternatiu pel propi arrendatari i la seva família.

(ii).‐ Pròrroga extraordinària de contractes d’arrendament d’habitatge i moratòria de deute arrendatícia.

En tots els contractes d’arrendament d’habitatge habitual subjectes a la Llei 24/1994, de 24 de Novembre, d’Arrendaments Urbans, en els quals, dins del període d’estat d’alarma i els dos mesos següents a la finalització del mateix, finalitzi el període de pròrroga tàcita o legal, es podrà, prèvia sol∙licitud de l’arrendatari i amb el consentiment de l’arrendador, prorrogar la vigència dels mateixos per un temps màxim de sis mesos.

D’altra banda, els arrendataris de contractes d’arrendament del seu habitatge habitual que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica, podran sol∙licitar a la part arrendadora, en el termini del mes des de l’entrada en vigor del Reial Decret‐Llei (el dia de la data), l’ajornament temporal i extraordinari en el pagament de la renda, sempre que no s’hagi obtingut amb anterioritat per mutu acord de les parts.

A l’efecte de l’aquí previst, es consideren part arrendadora les persones físiques o jurídiques que compleixin els següents requisits:

• Que sigui empresa o entitat pública d’habitatge.
• O tenir la condició de gran tenidor (més de deu immobles urbans, excloent garatges o trasters, o una superfície construïda d’1.500 metres quadrats).

Davant la sol∙licitud de l’arrendatari d’acollir‐se a aquesta mesura excepcional, l’arrendador, mancant acord, haurà de comunicar expressament a l’arrendatari, dins dels set dies laborals següents, la seva opció d’aplicar una de les dues alternatives següents:

• Una reducció del 50% de la renda durant el temps que duri l’estat d’alarma i un màxim de les quatre mensualitats següents, en cas que fos necessari atenent a la situació de vulnerabilitat.
• Una moratòria en el pagament de la renda que tindrà efectes dins del període de temps previst a l’apartat anterior i amb la durada màxima ressenyada. En aquest cas, la renda haurà de fraccionar‐se en quotes durant el termini, d’almenys, tres anys, termini que iniciarà el seu còmput una vegada finalitzat l’estat d’alarma, o partir de la finalització del termini dels quatre mesos citats, i sempre mentre estigui vigent l’arrendament o les seves pròrrogues. Aquesta mesura no suposarà en cap cas la imposició de penalització alguna o meritació d’interessos.

El que es disposa en aquest apartat, serà aplicable a tots els arrendaments corresponents al Fons Social d’Habitatge derivat del Reial Decret‐Llei 27/2012, de 15 de novembre, de mesures urgents per reforçar als deutors hipotecaris.

El Reial Decret‐Llei publicat avui preveu que els arrendataris puguin accedir al programa d’ajudes de finançament en virtut de com es proporcioni cobertura financera per fer front a les despeses d’habitatge en situacions de vulnerabilitat social i econòmica, com a conseqüència de l’expansió del COVID‐19, en forma d’aval amb total cobertura per part de l’Estat, perquè les entitats financeres puguin concedir el finançament necessari amb aquesta fi.

En aquells supòsits en els quals la part arrendadora no es trobi entre les persones que compleixin amb els requisits previstos anteriorment, la part arrendatària que es trobi en situació de vulnerabilitat econòmica podrà sol∙licitar l’ajornament temporal i extraordinari de la renda, sempre que no s’hagi aconseguit un acord previ. En aquest cas, l’arrendador, en el termini dels set dies laborals següents, haurà de comunicar a la part arrendatària les condicions d’ajornament o fraccionament del deute que accepta, o en defecte d’això, les possibles alternatives que ofereix.

II.‐ MESURES RELATIVES A LA MORATÒRIA HIPOTECÀRIA I CRÈDIT DE FINANÇAMENT NO HIPOTECARI

(i).‐ Definició de vulnerabilitat econòmica a l’efecte de la moratòria hipotecària i del crèdit de finançament no hipotecari.

Es defineixen els supòsits en els quals es considera que una persona es troba en aquesta situació, havent‐se de complir conjuntament les següents condicions:

• i. Que el potencial beneficiari passi a estar en situació de desocupació o, en cas de ser empresari o professional, pateixi una pèrdua substancial dels seus ingressos o una caiguda substancial en la seva facturació d’almenys un 40%.
• ii. Que el conjunt dels ingressos dels membres de la unitat familiar no superi, en el mes anterior a la sol∙licitud de la moratòria:
  ‐ Amb caràcter general, el límit de tres vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples mensual (d’ara endavant IPREM) (*).
  ‐ Aquest límit s’incrementarà en 0,1 vegades el IPREM per cada fill a càrrec en la unitat familiar. L’increment aplicable per fill a càrrec serà de 0,15 vegades el IPREM per cada fill en el cas d’unitat familiar monoparental.
  ‐ Aquest límit s’incrementarà en 0,1 vegades el IPREM per cada persona major de 65 anys membre de la unitat familiar.
  ‐ En cas que algun dels membres de la unitat familiar tingui declarada discapacitat superior al 33 per cent, situació de dependència o malaltia que l’incapaciti acreditadament de forma permanent per realitzar una activitat laboral, el límit previst en el primer paràgraf () serà de quatre vegades el IPREM, sense perjudici dels increments acumulats per fill a càrrec.
  ‐ En el cas que el deutor hipotecari sigui persona amb paràlisi cerebral, amb malaltia mental, o amb discapacitat intel∙lectual, amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33 per cent, o persona amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat reconeguda igual o superior al 65 per cent, així com en els casos de malaltia greu que incapaciti, acreditadament, la persona o al seu cuidador, per realitzar una activitat laboral, el límit previst en el primer paràgraf (*) serà de cinc vegades l’IPREM.
• iii.‐ Que el total de les quotes hipotecàries de préstecs o crèdits hipotecari referents a l’habitatge habitual, habitatges diferents a l’habitual i per la qual l’arrendador o propietari hagi deixat de percebre les rendes des de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma i fins a un mes després de la seva finalització i a immobles afectes a activitats econòmiques que desenvolupin empresaris o professionals, més les despeses i subministraments bàsics resulti superior o igual al 35 per cent dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar.
• iv.‐ Que, com a conseqüència de l’emergència sanitària, la unitat familiar hagi patit una alteració significativa de les seves circumstàncies econòmiques en termes d’esforç d’accés a l’habitatge. A tal fi, s’entendrà que s’ha produït una alteració significativa de les circumstàncies econòmiques quan l’esforç que representi el total de la càrrega hipotecària, entesa com la suma de les quotes hipotecàries dels béns immobles referits anteriorment, sobre la renda familiar s’hagi multiplicat per almenys 1,3.

(ii).‐ Especialitats a la definició de situació de vulnerabilitat econòmica de contractes de crèdit sense garantia hipotecària.

En el cas de crèdits sense garantia hipotecària, a més de complir‐se amb les condicions previstes
a l’apartat (i) anterior, haurà d’estar‐se a les següents especialitats:

• Si la persona física fos beneficiària, al seu torn, de la moratòria relativa a deutes hipotecaris per a l’adquisició d’habitatge habitual, no es tindrà en compte la seva aplicació a l’efecte del càlcul previst en aquest Reial decret‐Llei, per a la suspensió de les obligacions derivades dels crèdits o préstecs sense garantia hipotecària.
• Si el potencial beneficiari no tingués contractat un préstec hipotecari i, no obstant això, hagués de fer front al pagament periòdic, o bé d’una renda per lloguer del seu habitatge habitual, o bé de qualsevol tipus de finançament sense garantia hipotecària enfront d’una entitat financera, o a ambdues simultàniament, se substituirà l’import de la quota hipotecària per la suma total d’aquests imports, incloent la renda per lloguer encara que sigui objecte de moratòria conforme al Reial Decret‐Llei.

(iii).‐ Suspensió d’obligacions derivades de contractes de crèdits sense garantia hipotecària

Els deutors persones físiques en situació de vulnerabilitat econòmica que tinguin subscrits préstecs o crèdits sense garantia hipotecària que estiguessin vigents el dia 1 d’abril de 2020, podran sol∙licitar als creditors, fins a un mes després de la fi d’estat d’alarma, la suspensió de les seves obligacions.

Aquesta suspensió s’estén als fiadors i avalistes.

Realitzada la petició de suspensió i una vegada acreditada la situació de vulnerabilitat econòmica, el creditor ha de procedir a la suspensió automàtica de les obligacions derivades de crèdit. Aquesta suspensió no requereix de modificacions o novacions contractuals i tindrà efectes des de la sol∙licitud del deutor.

La durada de la suspensió serà de tres mesos, que poden ser prorrogables pel mitjà legal pertinent.

Els efectes bàsics de la suspensió seran la no exigència de les quotes del deute suspès i els interessos pactats.

Restem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o aclariment sobre aquest tema.

Salutacions cordials,

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS

Poc abans de la passada mitjanit, amb immediata entrada en vigor, s’ha publicat el Reial Decret‐Llei 10/2020, de 29 de març, pel qual es regula un permís retribuït recuperable per les persones treballadores per compte aliè que no prestin serveis essencials, per tal de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra el COVID‐19.
A aquests efectes, es decreta una situació d’hivernació” respecte dels treballadors referits, a manera de permís retribuït. Aquest permís té caràcter obligatori i limitat en el temps (entre els dies 30 de març i 9 d’abril de 2020, inclusivament) i s’aplica a tot el personal laboral per compte aliè que presti serveis en empreses o entitats del sector públic o privat que desenvolupin les activitats no essencials qualificades de forma expressa en el Reial Decret‐Llei.

Obrim, en aquest sentit, tres apartats a l’efecte de definir millor l’aplicació de Reial Decret‐Llei:

• I.‐ Determinació dels serveis essencials. Qui pot, en conseqüència, desplaçar‐se al seu lloc de treball per realitzar la seva activitat?
• II.‐ Supòsits especials. Excepcions.
• III.‐ Aplicació del permís retribuït a treballadors que no presten serveis essencials. Moratòria.

I.‐ Determinació dels serveis essencials.

Es consideren essencials (és a dir, els que els prestin poden sortir de casa per anar a treballar) els serveis que presten empreses o entitats de el sector públic o privat detallats en el document adjunt i que, principalment, es refereixen a les següents:

• Encarregats del proveïment de productes bàsics, des de la seva producció fins a la seva distribució. Activitats connexes i servei de repartiment a domicili (inclòs el menjar preparat).
• Personal sanitari, indústria farmacèutica i òptiques. Material sanitari en general (elaboració, distribució i vinculats).
• Empreses reconvertides a fabricació / logística sanitària.
• Forces i cossos de seguretat. Institucions penitenciàries.Atenció a persones grans, menors, discapacitats i dependents.
• Transport. Serveis logístics relacionats amb productes bàsics.
• Subministraments bàsics (aigua potable, combustibles, autopistes).
• Estancs, comerç per internet.
• Telecomunicacions, audiovisuals i serveis informàtics essencials.
• Correus (servei postal universal).
• Serveis financers, bancaris i d’assegurances.
• Atenció a víctimes de violència de gènere.
• Mitjans de comunicació i meteoròlegs.
• Treballadors vinculats a actuacions processals no suspeses (advocats, psicòlegs, traductors …).
• Despatxos i assessories legals, gestories administratives i de graduats socials.
• Registres i notaries.
• Centres d’acollida.
• Serveis funeraris.
• Serveis de neteja, manteniment i reparació urgents. Recollida d’escombraries i residus.

L’essencialitat inclou les persones treballadores que prestin serveis en les divisions o en les línies de producció l’activitat de les quals es correspongui amb els sectors qualificats com a essencials.

Acompanyem adjunta la relació detallada d’activitats essencials, d’acord amb el Reial decret llei.

II.‐ Supòsits especials.

(i) Excepcions.

Queden exceptuats de l’àmbit d’aplicació de Reial Decret‐Llei:

• Les persones treballadores contractades per (i) aquelles empreses que hagin sol∙licitat o estiguin aplicant un expedient de regulació temporal d’ocupació de suspensió i (ii) aquelles a les quals els sigui autoritzat un expedient de regulació temporal d’ocupació de suspensió durant la vigència del permís previst aquest Reial Decret‐Llei.
• Les persones treballadores que es troben de baixa per incapacitat temporal o el contracte estigui suspès per altres causes legalment previstes.

Per tant, el Reial Decret no afecta els que ja poden teletreballar, autònoms o afectats per un ERTO
o que estiguin de baixa, ni tampoc als que ja havien tancat per ordre de l’estat d’alarma.

(ii) Serveis mínims.

El Reial Decret‐Llei faculta les empreses que hagin d’aplicar el permís retribuït recuperable per establir serveis mínims per tal de mantenir l’activitat indispensable. La definició d’aquests serveis mínims indispensables està subjecta a aclariment de el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

III.‐ Aplicació del permís retribuït a treballadors que no presten serveis essencials. Excepcions. Moratòria.

(i) Permís retribuït.

Els treballadors no vinculats a activitats essencials hauran de romandre en els seus domicilis fins al proper 9 d’abril de 2020 i cobraran el salari íntegre, que hauran de retornar, a partir de la data esmentada i fins al 31 de desembre de 2020, de manera gradual i consensuada amb les seves empreses. La fórmula de devolució d’aquestes hores s’ha de fer sempre en compliment de les disposicions de l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors.

(ii) Moratòria

El Reial Decret‐Llei ha rebut nombroses crítiques, en haver‐se pres la mesura anunciada durant el cap de setmana, amb la intenció de la seva aplicació immediata des del dilluns següent. La pressió social d’organitzacions com la Federació d’Empresàries i Professionals BPW Spain, al costat de CEOE i CEPYME, va fomentar, a última hora, la redacció de la disposició transitòria primera, en virtut de la qual, les empreses que no es puguin “aturar de cop “, per resultar impossible la interrupció immediata de l’activitat, podran prestar serveis avui dilluns 30 de març, a l’efecte de realitzar les tasques imprescindibles per poder fer efectiu el permís retribuït. Es demora 24 hores l’entrada en vigor de Reial Decret‐Llei en aquests supòsits.

Els empresaris adverteixen que aquesta aturada pot portar a una crisi més profunda de l’economia, que podria arribar a ser social, sumant‐se a les organitzacions referides, a nivell de Catalunya, PIMEC i Foment del Treball, que reclama mesures com que el 75% salaris en aquest període siguin assumits per l’Estat i la suspensió de liquidació impostos, que vénen sol∙licitant des de fa temps l’AEDAF al costat de diferents plataformes d’assessors i professionals.

Restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment.

Salutacions cordials,

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS

Ver anexo

Mitjançant resolució publicada avui al BOE, la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, publica l’Acord ‐ veure la nostra Nota Informativa 12 ‐ pel qual el Consell de Ministres aprova les característiques del primer tram de la línia d’avals de l’ICO per empreses i autònoms, dirigits a pal∙liar els efectes del COVID‐19, sobre alliberament dels primers 20.000 milions d’euros en línies d’avals, respecte dels 100.000 milions compromesos.
Recordem que la Resolució estableix un seguit de mesures per preservar la normalitat dels fluxos de finançament i els nivells de circulant i liquiditat, als efectes de permetre que empreses i autònoms continuïn abonant els salaris dels empleats i les factures a proveïdors, mantenint la activitat econòmica. Aquesta mesura es basa en l’esperança de motivar les entitats financeres a complementar les necessitats de finançament.
La publicació d’avui, que inclou un Annex I amb les condicions de subjecció a l’alliberament del primer tram de la línia d’avals, recorda el caràcter pari passu d’aquests, ja que comparteixen risc amb les entitats financeres, mobilitzant, també, importants quantitats per part de les entitats privades i, conseqüentment, complementant‐per recursos addicionals del sector privat. La gestió dels avals, depenents del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, es realitzarà a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).

Principals condicions aplicables i requisits a complir per l’atorgament i subjecció a el primer tram de la línia d’avals (ANNEX I)

• (i) Finalitat: cobrir els nous préstecs i altres modalitats de finançament i les renovacions concedides per entitats financeres a empreses i autònoms, per atendre les necessitats de finançament derivades, entre d’altres, de pagaments de salaris, factures, necessitat de circulant o altres necessitats de liquiditat, incloent les derivades de venciments d’obligacions financeres o tributàries.
• (ii) Subtrams: 10.000 milions per PIMES i 10.000 milions per la resta d’empreses.
• (iii) Característiques dels préstecs elegibles:
  ‐ Préstecs i operacions hagin estat formalitzats o renovats amb posterioritat al 17 de març de 2020.
  ‐ Que no figurin en situació de morositat en la consulta als fitxers de la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya (CIRBE), a 31 de desembre de el 2019.
  ‐ Que els acreditats no estiguin subjectes a un procediment concursal a data de 17 de març de 2020.
• (iv) Import màxim: Per autònoms i microempreses (fins a 10 empleats) i empreses de fins a 250 empleats i vendes inferiors a 50 milions d’euros o amb un total d’actiu inferior a 43 milions d’euros. Límit import a sol∙licitar fins a 1,5 milions d’euros.
• (v) Límit aval. El límit serà de 50 milions, en funció de les operacions aprovades per l’entitat financera.
• (vi) Percentatges màxims d’aval: cas de PIMES i autònoms, l’aval ascendirà com a màxim a l’80% de l’operació. Resta d’empreses 70% de noves operacions i el 60% d’operacions de renovació.
• (vii) Remuneració de l’aval: La remuneració dels avals concedits a préstecs fins a 1,5 milions d’euros serà de 20 punts bàsics sobre el saldo del l’import total avalat. Per imports superiors, dependran de la durada de l’aval, de l’import i de la consideració de l’empresa. L’annex de la resolució determina els imports.
• (viii) Termini de sol∙licitud: El termini de sol∙licitud dels avals és fins 30 de setembre de 2020
• (ix) Termini màxim de l’aval: Coincidirà amb el termini de l’operació fins a un màxim de 5 anys.

És important tenir en compte que són les entitats financeres qui determinen la concessió de les operacions, en funció de les seves polítiques de concessió. Pel que fa als preus de les operacions, no s’estableixen, però la mateixa resolució disposa que els costos dels nous préstecs i renovacions que es beneficiïn d’aquests avals es mantindran en línia amb els costos carregats abans de l’inici de la crisi de l’COVID‐19.

Restem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o aclariment.

Salutacions cordials,

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS

Fa uns dies us indicàvem (veure Nota informativa 4) que, entre les mesures financeres derivades del Reial Decret‐Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social del COVID‐19, s’havia previst la concessió d’avals per import de 100.000 milions d’euros, les condicions i requisits dels quals estaven pendents d’aprovació pel Consell de Ministres.
La referida aprovació es va produir, pel que fa a una primera fase, al Consell de Ministres d’ahir, obrint‐se el primer tram de la Línia d’Avals per empreses i autònoms, per un import de fins a 20.000 milions d’euros, destinats a garantir els nous préstecs i renovacions concedits a empreses i autònoms. La Línia d’Avals serà gestionada per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), en col∙laboració amb altres entitats financeres, que assumiran el cost dels avals.

Principals característiques del primer tram de la Línia d’Avals per a Empreses i Autònoms

• (i) Import: € 20.000.000.000,00‐. El 50% es reservarà per a garantir préstecs d’autònoms i PIMES.
• (ii) Objectiu: Preservar l’activitat productiva i l’ocupació i pal∙liar els efectes del COVID‐19.
• (iii) Finalitat: atendre la gestió de factures, necessitat de circulant, venciment d’obligacions financeres o tributàries, o altres necessitats de liquiditat.
• (iv) Retroactivitat. Els avals s’atorgaran amb caràcter retroactiu, pel que podran sol∙licitar‐se per les operacions formalitzades amb posterioritat a l’entrada en vigor de Reial decret llei (18 de març de 2020).
• (v) Àmbit Subjectiu: Empreses i autònoms, afectats pels efectes econòmics derivats del COVID‐19, que compleixin els següents requisits:
  ‐ Que el 31 de desembre de 2019 no estiguessin en situació de morositat.
  ‐ Que no tinguessin obert un procediment concursal a 17 de març de al 2020 (data de
  declaració de Reial decret llei d’aplicació).
• (vi) Garanties:
  ‐ Operacions sol∙licitades per autònoms i PIMES: 80% dels nous préstecs i 80% de les
  renovacions.
  ‐ Operacions sol∙licitades per la resta d’empreses: 70% dels nous préstecs i 60% de les
  renovacions.
• (vii) Vigència: Equivalent a la del préstec concedit, amb un màxim de 5 anys.

Compromís de les entitats financeres

A més d’assumir els costos dels nous préstecs i renovacions referits, les entitats financeres es comprometen a mantenir, al menys fins el proper 30 de setembre de 2020, els límits de les línies de circulant concedides a tots els clients (en particular a aquells els préstecs resultin avalats).

Restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment.

Salutacions cordials,

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS

La duríssima crisi sanitària que tristament estem patint ha obligat moltes empreses i negocis a centrar tots els seus esforços en l’ús dels canals de venda online, com a únic recurs per poder atendre i prestar servei als seus clients.

Hem de ser conscients que la venda online, a l’igual que la tradicional, comporta l’aplicació de normes concretes d’obligat compliment, entre les quals destaquem, per la seva importància i difusió, les relatives a la protecció de dades.

El principi bàsic és que tota empresa que presti serveis online i tracti dades de persones físiques, ha d’adaptar el contingut i la informació de la seva pàgina web al Reglament General de Protecció de Dades.

A continuació, relacionem els aspectes més importants que hem de tenir en compte per tenir les nostres webs adaptades a l’esmentada legislació:

• (i) La necessitat d’obtenir el consentiment del client. Les empreses que tractin dades dels seus clients, hauran de disposar del previ consentiment dels mateixos per tractar les seves dades. Per tant, és important dotar les pàgines web, en obtenir les dades dels clients, del mecanisme pertinent per obtenir el consentiment dels mateixos, consentiment que ha de ser exprés, específic i verificable.
• (ii) Tota pàgina web ha de mostrar i informar, de forma clara i transparent, les dades legals de l’empresa, les polítiques de privacitat, els drets de l’usuari i l’ús que es pretén de les dades personals facilitades.
• (iii) Els avisos de cookies.

És important que les empreses revisin o adaptin, en el se cas, el contingut de les seves pàgines web, no només als efectes de complir amb la norma, sinó també per evitar incórrer en sancions (que poden arribar als 20.000.000 d’euros o a un 4% de la facturació, per infracció en el compliment de la mateixa).

Restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment.

Salutacions cordials,

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS

En la Nota Informativa 9 del passat 20 de març, fèiem referència a que el Reial Decret‐Llei 8/2020 dedica un apartat específic (art. 34) a les mesures en matèria de contractació pública per pal∙liar les conseqüències del Covid‐19 i, en concret, per la suspensió d’obres i serveis com a conseqüència del seu impacte en contractes subjectes a la Llei de Sector Públic i a la Llei de Sectors Especials.
El principal objectiu d’aquestes mesures és evitar la resolució dels contractes públics i facilitar‐ne la seva adaptació a la situació derivada de la crisi sanitària i de l’estat d’alarma. El Reial Decret Llei recull totes les mesures i procediments per l’efectiva aplicació de la suspensió i l’assumpció de costos per part dels Ens Públics.
En aquest sentit, s’estableixen mesures per evitar els efectes negatius sobre l’ocupació i la viabilitat empresarial derivats de la suspensió de contractes públics, impedint‐ne la resolució, per part de totes les entitats que integren el sector públic i evitar que el COVID‐19 i les mesures adoptades per l’Estat, Comunitats Autònomes i Administracions Locals, tinguin un impacte estructural negatiu sobre aquesta part del teixit productiu. La mesura principal és la previsió d’un règim específic de suspensió d’aquests contractes.

(i) Contractes de serveis i de subministraments.

i. Prestació successiva. Impossible continuïtat.

Suspensió automàtica per impossibilitat de desenvolupar el contracte des de que es produeixi la causa que impedeix desenvolupar la prestació (vinculada al Covid‐19) i fins que aquesta es pugui reprendre.
L’Entitat Adjudicadora, en quedar en suspens el contracte públic, haurà d’abonar al contractista els danys i perjudicis generats durant la suspensió (prèvia sol∙licitud i acreditació d’aquests) que recull el Reial Decret‐Llei (salaris, despeses de manteniment, lloguers i costos de maquinària i instal∙lacions, despeses de pòlisses d’assegurança…).
En aquells supòsits en els que, com a conseqüència de la paralització dels procediments, no pugui formalitzar‐se un nou contracte, l’Òrgan de contractació podrà prorrogar el contracte original fins que s’iniciï l’execució del nou contracte sota les premisses del Reial Decret‐Llei.

ii. Prestació no successiva. Mora.

Pel que fa als contractes públics de serveis i subministrament distints als referits en l’apartat anterior (sempre i quan no n’hagin perdut la finalitat com a conseqüència de l’impacte del COVID‐19), quan el contractista incorri en mora sobre els terminis contractuals previstos com a conseqüència de l’actual situació, l’Òrgan de Contractació podrà oferir una pròrroga, com a mínim, igual al temps perdut pel motiu referit, la qual es pot incrementar previ informe del Director d’obra, conforme als requisits previstos en el Reial Decret‐ Llei. S’abonaran les despeses salarials addicionals incorregudes fins un màxim del 10% del preu inicial del contracte, quan aquestes despeses s’acreditin de forma fefaent.
No procedirà aplicar penalitzacions al contractista.

(ii) Contractes públics d’obres.

Impossible continuïtat dels contractes que s’haurien de finalitzar durant la vigència de l’estat d’alarma. En els contractes d’obra que no hagin perdut la seva finalitat com a conseqüència del COVID‐19 però en els quals, per causa d’aquest, resulti impossible la seva continuïtat, el contractista podrà sol∙licitar‐ne la suspensió en termes similars ‐ també en quant a abonament de danys i perjudicis i amb les especialitats, en quant al conveni col∙lectiu d’aplicació, pel que fa a despeses salarials – als de l’apartat (i) i anterior i en compliment dels requisits del Reial Decret‐Llei. Seran requisits d’aplicació:

• Que el contractista principal, els subcontractistes, proveïdors i subministradors, estiguin al corrent del compliment de les seves obligacions laborals i socials a data de la declaració de l’estat d’alarma.
• Que el contractista principal estigui al corrent en el compliment de les seves obligacions de pagament als agents referits en l’apartat anterior.

(iii) Contractes públics de concessió d’obres i de concessió de serveis.

Restabliment de l’equilibri econòmic dels contractes.

A fi i efecte de poder pal∙liar els efectes col∙laterals del COVID‐19 que facin impossible l’execució d’aquests contractes, les Administracions atorgaran als concessionaris el dret a restablir l’equilibri econòmic dels contractes mitjançant l’ampliació de la seva durada inicial, fins un màxim del 15% o amb la modificació de les clàusules de contingut econòmic del contracte. No s’estableix, però, una pauta determinada en quant a aquestes modificacions, remetent una referència genèrica a la compensació per la pèrdua d’ingressos i l’increment de costos regulats que s’acreditin de forma fefaent.

(iv) Inclusions i exclusions de la normativa de contractació pública durant l’estat d’alarma.

El Reial Decret‐Llei inclou de forma expressa determinats sectors als que la regulació resulta d’aplicació (tals com l’aigua, l’energia, transports, serveis postals, determinades assegurances privades, plans i fons de pensions, de l’àmbit tributari i litigis fiscals).

Així mateix, exclou la seva aplicació a:

• Contractes de serveis o subministrament sanitari, farmacèutic o similars vinculats a la crisi sanitària.
• Contractes de serveis de seguretat, neteja o manteniment de sistemes informàtics.
• Contractes de serveis o subministraments necessaris per garantir la mobilitat i la seguretat de les infraestructures i serveis de transport.
• Contractes adjudicats per entitats públiques que cotitzin en mercats oficials i no obtinguin ingressos dels Pressuposts Generals de l’Estat.

La normativa tanca aquest capítol amb una referència a la submissió, si és el cas, a les mesures que pugui adaptar el Ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, autoritat competent designada en el Real Decret de declaració de l’estat d’alarma.

Restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment.

Salutacions cordials,

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS

Com a conseqüència de l’entrada en vigor del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel que es va declarar l’estat d’alarma per la gestió de la crisi sanitària produïda pel COVID-19, molts treballadors per compte propi o autònoms han vist suspeses les seves activitats forçosament per aplicació d’aquella norma, o estant patint importants pèrdues a la seva facturació. 

Per pal·liar d’alguna forma la delicada situació de treballadors autònoms que la norma protegeix, el Govern ha establer el dret a la prestació extraordinària per cessament d’activitat, sempre que: 

• (i) Estiguin afiliats i donats d’alta al règim corresponent. 
• (ii) Si l’activitat desenvolupada no és de les que directament ha suspès el Decret d’Alarma, acreditin una reducció d’almenys el 75% de la seva facturació, en relació al semestre anterior. 
• (iii) Es trobin al corrent del pagament de quotes a la Seguretat Social. Excepcionalment, si el treballador no està al dia de les seves obligacions amb la Seguretat Social, podrà abonar les quotes pendents dintre del 30 dies naturals següents, per complir aquest requisit. 

 Aquesta mesura és extraordinària i temporal, en conjunció amb l’estat d’alarma. El temps de percepció tindrà la consideració de cotitzat i no reduirà els períodes de prestació per cessament d’activitat a tots aquells que tinguin el dret a futur. 

La norma estén el dret a prestació a treballadors de les cooperatives de treball associat que estiguin enquadrats com a treballadors per compte pròpia al règim especial, sempre i quant es donin la resta de condicions. 

MESURES ESPECIALS A CATALUNYA 

Pel que fa al Govern de la Generalitat de Catalunya, s’ha aprovat, com a mesura extraordinària, una partida de 7.500.000 milions d’euros per compensar les pèrdues dels treballadors autònoms. 

En aquest sentit, el treballadors autònoms afectats per la crisi que s’hagin vist forçats a tancar i/o acreditin una reducció dràstica i involuntària de la seva facturació, com a conseqüència dels efectes del coronavirus, podran sol·licitar un ajut de fins a 2.000 euros per compensar la situació. 

Seran requisits necessaris que figurin d’alta en activitats de les que les autoritats sanitàries han decretat el tancament i que no disposin d’altres fonts alternatives d’ingressos. 

Restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment. 

Salutacions cordials, 

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS 

 Mitjançant el Reial Decret 465/2020, de 17 de març, s’ha modificat parcialment el Decret d’estat d’alarma, aprovat el passat 14 de març, introduint una important modificació a l’àmbit tributari. 

L’AEAT ha aclarit que la suspensió de procediments públics i interrupció de terminis administratius aprovada, no afecta al pagament de tributs ni a la presentació de declaracions. 

Conseqüentment amb la modificació, els terminis tributaris de tota declaració o autoliquidació que s’hagin de presentar al llarg del mes en curs i del mes d’abril (declaracions de l’Impost sobre el Valor Afegit, retencions per l’Impost de la Renda de les Persones Físiques, pagaments fraccionats de l’Impost de Societats, entre altres), s’hauran de tramitar a les dates previstes amb caràcter ordinari, amb independència de que el contribuent pugui acollir-se a l’ajornament del pagament dels deutes tributaris previst al Reial Decret 7/2020, de 12 de març. 

A data de la present Nota Informativa, aquest darrer és l’únic aplaçament de pagaments tributaris, que aplica a autònoms i pimes en quant a la possibilitat de sol·licitar una pròrroga de fins 6 mesos en el pagament d’impostos, per un valor màxim de 30.000 euros. 

Davant el malestar i les dificultats que genera aquesta situació, des del Consell General d’Economistes s’ha sol·licitat la inclusió de l’ajornament d’aquestes liquidacions. 

Així mateix, els assessors els hem expressat la necessitat d’adoptar una sèrie de mesures, als efectes de que les tinguin en consideració o les traslladin al Ministeri. Aquestes mesures són fonamentalment les següents: 

• Ampliació dels terminis d’autoliquidacions i declaracions informatives. 
• Cessament de la pràctica de notificacions, tret de casos molt excepcionals o d’aquelles de les que se’n derivin efectes positius pels contribuents. 
• Agilitar aplaçaments i fraccionaments de deutes tributaris per empreses que es considerin PIMES, obrint la possibilitat d’aplaçar retencions, ingressos a compte, pagaments fraccionats i tributs repercutits (en aquest sentit, estudiant les autoritzacions cas a cas). 
• Modificar el termini de presentació de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i l’Impost sobre el Patrimoni 2019. 
• Modificar el termini de declaració de l’Impost sobre Societats per exercicis iniciats l’any 2019, en consonància amb la modificació de terminis mercantils continguda en el Real Decret Llei 8/2020 (veure la nostra Nota Informativa 3, de 18 de març de 2020). 

Us mantindrem informats sobre l’evolució d’aquestes propostes. 

Restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment. 

Salutacions cordials, 

JULIO VILAGRASA Y ASOCIADOS